Minor Martin White (9 de julio de 1908 – 24 de Junio de 1976), va destacar no només com a fotògraf, sinó també com a professor i com editor de la revista “Aperture” , que com destaca Maria Millán al article “La fotografia como espejo: Minor White” encara segueix sent la bíblia de la fotografia.
La fotografia com filosofia de vida que a través de la metàfora expressa els estats d’ànim de l’autor, probablement no tant conegut com alguns dels seus mestres, Edward Weston o el mateix Ansel Adams, que li va oferir treball en el Califòrnia School of Fine Arts (CSFA) on va exercir de professor.
Va ser Alfred Stieglietz qui el va reconciliar amb la fotografia després de la guerra: “Has estat enamorat alguna vegada?”, White assenteix i el seu amic li respon: “Llavors, pots ser fotògraf “. Va ser al 1946 i Minor dubtava si podria arribar a ser un bon fotògraf. Stieglitz, de 82 anys, moria poc després.
Stieglitz, inspirat per la creença de Kandinsky que el color, la forma i la línia reflecteixen les vibracions de l’ànima, així com per les teories simbolistes de la imatge com a metàfora, havia elaborat una teoria de equivalències […] seguidor de Stieglitz, les fotografies de Minor van més enllà de la imatge que reflecteixen; les seves roques, les seves escenes d’aigua o gel, són imatges simbòliques, metàfores d’un sentiment. Són metafòriques tant per al seu autor com per a qui les observa”
“Un ha fotografiar les coses no només pel que són, sinó pel que a més són“. Seguidor de la filosofia Zen el seu treball era marcadament espiritual i era un reflex de la seva visió de la fotografia.
Podeu trobar unes interessants reflexions de Leire Etxazarra al post “Minor White y la mirada del yo” de QuitarFotos, i algunes cites d’en White Aquí
Fotografies
