Beth Moon es una fotògrafa nordamericàna, nascuda a Wisconsin que tot i ser ja coneguda als cercles fotogràfics pel seu treball, es va fer popular internacionalment al publicar, al 2014, “Ancient Trees – Portrait of time“, un llibre al que va dedicar 14 anys fotografiant els arbres més longeus del món i desenvolupant un vincle estret que encara manté amb els arbres més antics, més grans i més significatius de la planeta.
“M’agradaria tenir una imatge clara, de manera que si un arbre és destruït per tempestes, malalties, avarícia o falta de preocupació, tindré un registre del seu poder i bellesa per a aquells que no hagin pogut fer el viatge. Fotografio aquests arbres perquè sé que les paraules soles no són suficients i vull que les seves històries visquin. Fotografio aquests arbres perquè potser no seran aquí demà.“
Moon, que feia fotografies des dels anys noranta, es va entusiasmar amb els arbres com a tema quan es va adonar que alguns dels exemplars més antics existien des de fa més de 4.000 anys.
En alguna muntanya de el Bosc Nacional d’Inyo, a l’est de Califòrnia, viu Matusalem, un pi de 4.848 anys. No està permès publicar fotos d’ell ni revelar la seva ubicació exacta, per protegir-lo de actes vandàlics. El teix de Fortingall, a Escòcia, té 5.000 anys; 4.000 el xiprer de Abarkuh, a l’Iran; 3.600 un làrix mil·lenari a Xile. Les xifres sobre arbres són així de escandaloses. No hi ha un altre ésser viu més vell ni un altre més alt.
Retrats de el temps / Portraits of Time
“El gran Cedre Vermell Occidental – Thuja plicata – Arboretum de Gelli Aur, situat al sud de Afon Tywi, a 3 km. al sud-oest de Llandeilo Carmarthenshire, Gal·les, Regne Unit
«Sovint sento admiració, i una gran estima per molts aspectes de la natura, així que potser aquesta emoció és el que intento capturar i traduir. No vull simplement documentar, sinó en canvi registrar la bellesa i entusiasme que sento cap al subjecte a el qual estic fotografiant. »
A més de la serie de “Portraits of Time” ha fet altres portfolis dedicats al arbres com la serie “Titans” dedicada a les oliveres, o la serie “Diamonds nights” inspirada per dos estudis científics que connecten el creixement dels arbres amb el moviment celeste i els cicles astrals.
Segons l’autora, investigadors de la Universitat d’Edimburg han demostrat que els arbres creixen més ràpid quan la radiació còsmica arriba a la superfície de la Terra. Segons aquests, la radiació còsmica influeix en el creixement dels arbres, fins i tot més que la temperatura anual o les precipitacions. D’altra banda, l’investigador Lawrence Edwards, ha descobert que els brots dels arbres canvien de forma i mida rítmicament, en cicles regulars durant tot l’hivern, fet que està correlacionat directament amb els cicles lunars i els planetes.
Fusionar Ciència i Art és la intenció d’aquesta fotògrafa. Les fotografies d’aquests arbres antics s’han pres amb tècniques de llarga exposició en un escenari sense lluna i amb les estrelles de la Via Làctia com a fons amb una lent gran angular i amb ISO 3200-6400.
Moon és una fotògrafa autodidacta interessada en els processos d’impressió alternatius. Per la major part del seu treball avui dia empra el mètode platí-paladi de Mike Ware d’impressió que va aprendre mentre vivia a Anglaterra.
A banda del arbres, la resta dels seus treballs son també una autèntica delícia.
per saber-ne més de la Beth Moon i del seu treball podeu visitar la seva web https://bethmoon.com/ i les següents ressenyes:
https://elhurgador.blogspot.com/2017/03/beth-moon-fotografia-arboles.html